Salta al contingut
11-NHabitatge a Cerdanya

Preguntes i objeccions

Respostes curtes a les objeccions més habituals. Hi diem què mostren les dades i, sobretot, què no mostren. Les xifres enllacen a la seva font a les fitxes i a Fonts i dades.

«Ja es construeix molt a Cerdanya»

És cert que s'hi construeix: entre el 2023 i el 2025 es van iniciar 461 habitatges a la comarca (191, 166 i 104), i el 2025 se'n van acabar 217. Però només 19 eren de protecció oficial, el 4,1 %, tots iniciats el 2024 (18 a Bellver de Cerdanya i 1 a Das). El 2023 i el 2025 no se'n va iniciar cap. Font: Idescat, construcció d'habitatges.

El 2025, Cerdanya va ser la comarca de l'Alt Pirineu i Aran on es van iniciar més habitatges:

Habitatges iniciats el 2025 a l'Alt Pirineu i Aran
ComarcaIniciatsDe protecció oficial
Cerdanya1040
Alt Urgell821
Aran580
Pallars Sobirà510
Pallars Jussà110
Alta Ribagorça60

Font: Idescat, construcció d'habitatges (dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica).

La construcció es concentra en pocs municipis: Bellver de Cerdanya (133), Llívia (74), Puigcerdà (63) i Bolvir (59) sumen 329 dels 461 habitatges iniciats entre el 2023 i el 2025, 7 de cada 10. Cada any canvia: el 2025, Llívia només en va iniciar 1. Les xifres de cada poble són a les fitxes.

El que les dades no diuen: si els habitatges nous seran residència habitual o segona residència. Aquesta informació no es publica. El sector promotor estima que la majoria són segones residències, però no hi ha cap dada oficial que ho confirmi.

«Les segones residències generen feina»

Sí: el turisme i la construcció són una part important de l'economia de la comarca. Però el 63,3 % dels habitatges no són residència habitual de ningú (cens 2021), i la renda mitjana dels lloguers nous ja és de 750 €/mes (gener-març de 2026, Incasòl). Les persones que fan aquesta feina també necessiten un lloc on viure a la comarca.

El que les dades no diuen: quants llocs de treball depenen exactament de les segones residències. No hem trobat cap font que ho quantifiqui per a Cerdanya, i per això no donem cap xifra.

«No hi ha demanda d'habitatge protegit»

A 31 de desembre de 2025 hi havia 86 inscripcions al registre per optar a un pis protegit a Cerdanya (cada una pot ser una persona o una família), 49 de les quals a Puigcerdà (Agència de l'Habitatge). La premsa va informar de 143 inscrits el març de 2026, després d'una campanya per animar a inscriure's (Viure als Pirineus, 20/03/2026). És cert que la comarca està per sota de la mitjana catalana.

El que les dades no diuen: la demanda real. El registre només compta qui s'hi ha inscrit, i inscriure's té poc sentit si no hi ha promocions: el 2025 només es va vendre 1 habitatge nou protegit a tota la comarca (registradors). Que hi hagi poques inscripcions pot reflectir poca oferta tant com poca necessitat; no ho podem afirmar en cap dels dos sentits.

«Els ajuntaments no tenen sòl»

Segons l'inventari del Consell Comarcal (novembre de 2024), hi ha sòl públic reservat amb capacitat per a 362 pisos protegits. A més, els ajuntaments tenen 86 immobles d'habitatge, i el 25 % estaven buits (en obres, per adjudicar o per reformar). Vegeu Sòl públic i HPO.

El que les dades no diuen: on és exactament aquest sòl ni en quin estat de tramitació està. El desglossament per municipi no s'ha publicat. Tampoc tenim prou informació per dir que cap ajuntament incompleixi cap obligació legal.

«Els habitatges buits són pocs»

Depèn de com es compti. El cens 2021 d'Idescat classifica els habitatges en principals i no principals, però no separa les segones residències dels buits. L'INE, a partir del consum elèctric, sí que dona habitatges buits als municipis de més de 1.000 habitants: per exemple, 493 a Puigcerdà i 655 a Alp (un 19 % del total d'Alp).

El que les dades no diuen: el total de buits a la comarca. L'INE no publica els municipis petits, i les dues classificacions (Idescat i INE) no es poden sumar ni barrejar. Les dades de l'INE són provisionals i es basen en el consum del 2020, un any de pandèmia.

«El problema són els pisos turístics»

Els habitatges d'ús turístic poden tenir un paper, però encara no hem recollit dades verificades del Registre de Turisme de Catalunya per municipi. Quan les tinguem, les afegirem.

«Els contractes de temporada són legals»

Ho són quan hi ha un motiu temporal real (feina, estudis, salut…). A Catalunya, des del gener de 2026, un lloguer per cobrir la necessitat d'habitatge és permanent sigui quina sigui la durada, i la temporalitat s'ha d'acreditar. Més informació.

El que les dades no diuen: quants contractes de temporada encobreixen lloguers permanents a Cerdanya. No hem trobat cap estadística pública que ho mesuri.

«Les dades del cens són velles»

Sí: el cens d'habitatges és de 2021, i és el més recent amb dades per municipi. Per això hi afegim dades anuals de construcció, lloguer, compravenda i registre fins al 2025. Al primer trimestre de 2026, la renda mitjana dels lloguers nous a la comarca ja era de 750 €/mes (84 contractes).